La crisi de l’habitatge és un dels grans desafiaments del segle XXI i una problemàtica estructural que afecta milers de persones a casa nostra. A l’Hospitalet de Llobregat, com en moltes altres grans ciutats, l’increment sostingut dels preus del lloguer, un parc habitacional envellit, la manca d’habitatge social i la precarització residencial han situat el dret a un habitatge digne al centre del debat social i polític. La realitat de moltes famílies que viuen amb dificultats per pagar el lloguer, trobar un habitatge accessible o mantenir la seva estabilitat residencial és una mostra clara de l’abast i la gravetat del problema.
Davant aquesta situació, la ciutat ha decidit afrontar el repte de manera col·lectiva, entenent que l’habitatge no és una qüestió de mercat, sinó un dret i una responsabilitat compartida per administracions, societat civil i sector privat. En aquest context, la Taula d’Habitatge del Consell de Ciutat s’ha convertit en un espai clau de treball i debat on més de 60 persones provinents d’entitats socials, sindicats, moviments pel dret a l’habitatge, associacions de veïns, experts i ciutadans a títol individual han treballat durant mesos per elaborar un document amb més de 20 propostes concretes al Pla d’habitatge de l’Hospitalet.
Aquestes propostes es distribueixen en cinc grans línies d’actuació que aborden la crisi habitacional de forma integral. En primer lloc, es posa especial èmfasi en la diagnosi i avaluació de la situació, amb la creació d’un Observatori del Lloguer que analitzi l’evolució del mercat, l’elaboració d’un cens d’habitatges buits i infrahabitatges, i la realització d’estudis periòdics per conèixer amb rigor la realitat territorial.
En segon lloc, es planteja un pla de rehabilitació integral dels edificis existents, molts dels quals daten de les dècades dels seixanta i setanta i necessiten actuacions urgents que combinin criteris socials i ambientals. Es proposa millorar els ajuts i canals de finançament públic-privat per facilitar aquestes intervencions i impulsar la rehabilitació energètica per incrementar l’eficiència i la qualitat de vida de les persones residents.
Una tercera línia estratègica és la promoció d’habitatge públic i assequible, la creació d’un parc públic que respongui a les necessitats actuals, la potenciació del lloguer social per a joves i col·lectius vulnerables, i el desenvolupament d’un pla específic contra el sensellarisme per atendre les situacions més extremes.
També es proposa garantir un accés i ús adequat dels habitatges, amb un control rigorós dels pisos turístics per evitar l’especulació, la imposició de sancions a grans tenidors amb habitatges desocupats, i la implementació de mecanismes de mediació per evitar desnonaments i garantir alternatives habitacionals dignes.
Finalment, es destaca la necessitat de reforçar els recursos i la gestió, amb un suport decidit a l’Oficina Local d’Habitatge, l’impuls a les cooperatives d’habitatge, i la creació d’una empresa pública que gestioni i executi les polítiques d’habitatge de manera coordinada i eficient.
Aquest document no només aporta propostes concretes, sinó que reflecteix un ampli consens construït des del diàleg i la corresponsabilitat entre els diferents sectors socials.
L’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, ha manifestat la seva coincidència plena sobre la gravetat del problema i la seva voluntat de transformar aquestes propostes en polítiques públiques reals, tal com ja s’ha iniciat amb el pla de regeneració integral per a tots els barris que conformen el Samontà. Per això, cal un acord social i polític que permeti aprovar i dotar el Pla Local d’Habitatge de recursos i un calendari d’execució ferm.
L’habitatge no pot continuar sent un luxe ni un actiu especulatiu. És un dret fonamental. I només des de la col·laboració, la participació i la responsabilitat compartida de les diferents administracions públiques i de la mà del teixit associatiu podrem garantir que tothom a l’Hospitalet pugui viure amb dignitat.
Deixa un comentari