L’Habitatge i espai públic són dues cares de la mateixa moneda. A l’Hospitalet, amb 282.299 habitants segons dades oficials de l’Idescat (2024) i una de les densitats més grans d’Europa en alguns barris, la ciutat va créixer en gran part sota el model urbanístic del franquisme, que va aixecar barris sencers a gran velocitat i sense planificació. La Florida, Pubilla Cases o Bellvitge en són exemples paradigmàtics. Amb l’arribada de la democràcia i gràcies a les lluites veïnals es van aconseguir, com carrers més dignes, la creació de parcs i l’aparició d’equipaments. Però avui, tot i els grans avenços que s’han produït en les darreres dècades, encara cal avançar en la millora de l’espai públic, la creació de zones verdes i nous equipaments.
L’Hospitalet, com arreu, pateix una crisi habitacional permanent i enquistada. Una situació que, si recordem, es va agreujar a finals dels anys noranta, quan el govern d’Aznar va aprovar la Llei de Liberalització del Sòl amb la idea que, com més terreny urbanitzable hi hagués, més barat seria i baixarien els preus de l’habitatge. La realitat va ser molt diferent: la mesura va alimentar l’especulació i, conjuntament amb les polítiques de crèdit de les entitats financeres, va disparar els preus fins a fer esclatar la bombolla immobiliària el 2007. Des d’aleshores, les dificultats no han deixat d’acumular-se: preus abusius tant de compra com de lloguer, desnonaments, joves sense possibilitats d’accedir a un habitatge digne i un dèficit històric d’habitatge social. A Catalunya, el parc públic representa només el 2% del total, molt per sota de la mitjana europea del 9%, i a anys llum de països com els Països Baixos, Àustria o Dinamarca, que superen el 20%.
La pèrdua del parc públic és encara més greu si tenim en compte que molts habitatges que havien nascut com a protecció oficial van perdre aquesta qualificació de mitjana als 25 anys i van passar al mercat lliure. Es calcula que nou de cada deu habitatges socials han desaparegut, un fet que demostra que les administracions públiques no han sabut retenir l’habitatge social construït i impedir que aquest fos un element regulador del mercat.
A l’Hospitalet, davant d’aquesta realitat, s’ha posat en marxa la Taula d’Habitatge del Consell de Ciutat, impulsada per l’Espai de Ciutadania. Més de seixanta persones de moviments socials, entitats i col·lectius hi participen per debatre, fer diagnosi i proposar solucions en el marc de la redacció del Pla d’Habitatge local . Les dades que hi han emergit són preocupants: preus abusius en la compra i el lloguer, que s’accentuen a la nostra ciutat quan hi ha famílies que no poden accedir a un habitatge i viuen en habitacions amb un preu mitjà de 530 euros; la disminució de l’oferta de lloguer; la problemàtica dels pisos turístics, especialment als barris limítrofs amb Barcelona; un dèficit estimat de 3.000 habitatges públics i un parc municipal que no arriba als 300; es calcula que hi podria haver uns 8.000 pisos buits i la majoria del parc existent és antic: un 85% dels habitatges tenen més de 45 anys, molts sense ascensor ni rehabilitació energètica, amb uns 8.000 pisos que necessiten reformes urgents.
Tot plegat passa en un context on l’habitatge, en comptes de ser un dret fonamental, s’ha convertit en un actiu especulatiu. Avui és més rendible invertir en pisos que no pas en l’economia productiva.
Davant aquesta realitat, la Taula de l’Habitatge de l’Hospitalet ha acordat més de vint propostes. Entre elles hi ha la creació d’un Observatori del Lloguer per analitzar l’evolució del mercat, l’elaboració d’un cens d’habitatges buits i infrahabitatges, i la realització d’estudis periòdics per conèixer la realitat del territori. També s’hi proposa un pla de rehabilitació d’edificis amb problemes estructurals, la millora dels ajuts i canals de finançament públic-privat per a la rehabilitació i l’impuls a la rehabilitació energètica dels habitatges. Es reclama l’aplicació efectiva de la reserva del 30% d’habitatge protegit, la creació d’un parc públic d’habitatge que respongui a les necessitats actuals, la potenciació del lloguer social —especialment per a joves i col·lectius vulnerables— i el desenvolupament d’un pla contra el sensellarisme. La Taula planteja també un control rigorós dels pisos turístics i el compliment estricte de la normativa per evitar l’especulació, sancions als grans tenidors amb habitatges desocupats i mecanismes de mediació per evitar desnonaments i garantir alternatives habitacionals. Finalment, s’hi proposa el reforç de l’Oficina Local d’Habitatge, el suport a les cooperatives i la creació d’una empresa pública per gestionar i executar les polítiques d’habitatge.
Aquestes propostes han de ser incorporades al Pla de l’Habitatge de l’Hospitalet, que està elaborant el govern municipal, i esperem que tinguin un ampli consens amb les diferents forces polítiques. Aquest necessari Pla Local d’Habitatge, conjuntament amb iniciatives com el Pla Samontà —que preveu impulsar la rehabilitació dels edificis més envellits de la ciutat—, els plans anunciats per la Generalitat per prioritzar les polítiques d’habitatge, l’impuls a la llei de barris i el desplegament de totes aquelles lleis i normatives impulsades pels moviments socials pel dret a l’habitatge, han de començar a definir una solució a un dels principals problemes que pateix la ciutadania i garantir polítiques públiques que facin efectiu el dret a un habitatge digne i assequible.
*Article realitzat a partir de la intervenció a la taula de debat Entre la Necessitat Habitacional i la saturació de l’espai públic organitzat per Foment de la Informació Crítica el 18 de setembre de 2025 a la Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet
Deixa un comentari